Tens tant de poder sobre mi…
Ningú em coneix millor que tu, saps
exactament què dir-me per a fer que oblide qualsevol cosa que em pose trista,
per impulsar-me a lluitar per allò que considere correcte i contra allò que
considere injust. No importa com estiga de cansada, ni l’estrés que acumule… tu
sempre hi estàs per a ajudar-me, fent que m’alce cada vegada que les forces em
fallen, per a continuar endavant, demostrant qui sóc i tot el que puc
aconseguir, destruint així tots els límits que jo mateixa em pose, i passant a
un segon pla l’opinió dels altres i els prejudicis absurds.
Tens moltes coses per contar i un munt
de maneres de contar-les, i totes fan que, en escoltar-te, ja siga la primera o
la vintena vegada, se’m posen tots els pèls de punta, i una onada de calor
m’òmpliga de cap a peus, sempre emprant la teua veu tan inconfusible, que fins
les feres amanseix.
Tens el poder de fer-me plorar fins
que se m’esgoten les llàgrimes, així com de transmetre’m la més gran de les
alegries, i de traure’m un somriure enorme i donar-me unes ganes irreprimibles
de ballar.
Sempre estàs quan et necessite, i
estic convençuda que mai em jutjaràs, solament puc esperar beneficis de tu, ni
decepcions, ni infidelitats, ni menyspreus…
T’estime, i ambdós sabem que entre nosaltres
hi ha molt més que sons, la meua incondicional… música.
Gemma Martínez López (2n
Batxillerat-M)
No hay comentarios:
Publicar un comentario